La Vanguardia i el misteriós cas del vot d’Hereu

14maig10
La Vanguardia, 11/05/2010

La Vanguardia, 11/05/2010

La Vanguardia, 12/05/2010

La Vanguardia, 12/05/2010

La Vanguardia, 13/05/2010

La Vanguardia, 13/05/2010

La consulta sobre la transformació de la Diagonal ja comença a fer molta pudor. No s’aguanta per enlloc i dia rere dia els diaris recullen nous errors tècnics; suplantacions d’identitat; com és el cas del popular Alberto Fernández Díaz; problemes a l’hora de votar la inexistent “opció C” que Hereu sembla haver esborrat del mapa; i altres mil i una històries. Els continus errors tècnics en la votació han arribat tan lluny que fins i tot han implicat al propi impulsor de la consulta, l’alcalde de Barcelona. Si la meitat de la població barcelonina està tenint problemes per exercir el seu dret al vot, Hereu, per molt que ho hagi volgut, no ha estat l’excepció.

Deixant de banda els problemes tècnics i la polèmica que s’ha generat fins ara, el que realment em té preocupada és el tractament que li ha donat La Vanguardia, sobretot en relació amb les sospites entorn el vot de l’alcalde. Tres dies seguits amb Hereu en portada: dilluns la notícia, o més ben dit el rumor, ocupava un quart de pàgina; dimarts i dimecres era el gran protagonista de la pastilla. La informació complerta estava ubicada a l’apartat Vivir (menys mal), però tot i això la portada és la portada. Ideologia i possibilitat d’atac a l’alcalde socialista es barregen i donen com a resultat un còctel massa explosiu per a La Vanguardia: titulars en portada amb fons sensacionalista poc habituals en un diari que sempre ha estat titllat de diari “de qualitat”.

No em fa el pes. Tres dies amb la polèmica de si va votar o no va votar. “¿Llegó a votar el alcalde?”, aquesta era la pregunta crucial que apareixia en portada el dimarts dia onze. Ni el filet d’un punt de grossor que separa la informació econòmica de la polèmica de l’alcalde aconsegueix que no se’m faci evident que aquesta notícia no hauria de tenir un tracte de portada. I encara menys si es tracta d’un rumor, un dubte, una informació no verificada ni contrastada. La informació va acompanyada de tres fotografies en què amb “expresiones reveladoras” ens intenten demostrar el paperot que fa l’alcalde. Un que ho nega i els altres que el punxen fins que, al tercer dia, confessa i per fí aconsegueixen el titular que fa tres dies que esperen escriure: “Hereu admite que no votó”.

Calia haver-li dedicat tanta tinta a aquest tema? Era una informació que necessitava ser tractada tant a fons? Periodísticament parlant de ben segur que no. Ara, si es té en compte la tendència convergent de La Vanguardia i l’oportunitat de desprestigiar l’alcalde socialista s’entén millor perquè van decidir fer aquesta aposta. De nou, els interessos propis per sobre de les veritables notícies: rellevants, verificades i rigoroses. Aquesta Vanguardia comença a no convèncer-me.



No Responses Yet to “La Vanguardia i el misteriós cas del vot d’Hereu”

  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: