La polèmica rere una imatge cruel

25maig10

Arran de la cornada que va rebre aquest divendres el torero Julio Aparicio s’han reobert dues polèmiques. La primera té relació amb la publicació de fotos de contingut que podria qualificar-se de cruel; la segona condueix a un altre debat sobre la prohibició de les corregudes de toros. Ens centrarem en el primer debat, molt més periodístic.

La publicació de la foto de la cornada en què es veu clarament com la banya del toro entra pel coll del torero i surt per la cavitat bocal és d’una crueltat que espanta. Per aquest motiu, a través de diverses xarxes socials com Twitter o Menéame s’ha qüestionat si s’haurien de publicar fotos tan impactants a la web sense avisar sobre el tipus de contingut. A les versions digitals dels diaris generalistes també s’hi han trobat comentaris de lectors en desacord amb la publicació de la imatge.

Els dos rombos sempre han estat considerats un símbol de censura

Els dos rombos sempre han estat considerats un símbol de censura

Aquest és un debat que fa molts anys que volta. Les imatges impactants, és a dir sagnants i dantesques, haurien de publicar-se als diaris i, encara més, haurien de fer-ho sense cap tipus d’avís que indiqués que les fotografíes poden ferir la sensibilitat del lector? La realitat no entén de matisos i els diaris han de ser fidels a ella i no deixar de banda la seva cara més cruel.

Pensem-hi un moment. Tres de les imatges guanyadores del premi Pulitzer i del World Press Photo podrien encabir-se en el grup de fotografies capaces de “ferir la sensibilitat del lector”. La fotografia de Browne, guanyadora el 1963, mostrava un monge budista cremant-se viu. La d’Adams el 1968 tampoc distava gaire de la cruesa de l’anterior, i presentava un oficial vietnamita disparant contra un presoner. Per últim, la nena de Nick Ut, una fotografia premiada el 1972 en què es veia una nena fugint despullada de la pluja de napalm. Totes elles d’una cruesa esfereïdora, però amb un valor informatiu altíssim.

Quant van arribar a informar aquestes imatges a la població mundial d’aquella època? Van servir perquè la gent se n’adonés de la realitat? No tenim cap recompte en xifres, però sí testimonis que diuen que la fotografia del soldat vietnamita va servir perquè l’opinió pública es tornés en contra de la guerra.

És inevitable acabar parlant de la segona polèmica, aquella sobre el debat de la prohibició dels toros, i parar-nos a pensar si una imatge com l’agafada del torero Julio Aparicio pot canviar l’opinió pública i tornar en contra d’una tradició sanguinaria i cruel tots aquells defensors de la tauromàquia. Si així fos la imatge hauria fet una funció més que informativa i ja no ens qüestionaríem si cal o no publicar fotografíes sensibles als ulls (i a l’estòmac) de l’espectador.



No Responses Yet to “La polèmica rere una imatge cruel”

  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: